són bojos, aquests catalans!? (el tràiler)

Són bojos, aquests catalans!? (tràiler) from Zeba Produccions on Vimeo.

sobre l'èuscar i el dogon

Acaba d’aparèixer una notícia que diu que un professor llicenciat en filologia romànica, un tal Jaime Martín, afirma que l’èuscar ve del dogon (llengua parlada a l’Àfrica). He mirat per Internet i tots els diaris que en parlen han tret la notícia de l’Agencia EFE fent un simple “copiar” i “enganxar”, sense contrastar res.  Però també he trobat l’entrevista d’aquest professor a la Cadena Ser, pel que s’ha de dir que al menys el periodista de l’Agencia EFE ha copiat prou bé, perquè diu més o menys el mateix que afirma el Sr. Martín.

Podeu escoltar l’entrevista a:

http://www.cadenaser.com/static/cabeceras-regionales/bil/podcast.html (dia 4 d’abril titulat: “La última teoria del origen del euskera”)

I podeu llegir la notícia a molts diaris, jo poso l’enllaç de La Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/local/pais-vasco/20130405/54370944010/linguista-euskera-dogon.html

A continuació poso alguns paràgrafs de la notícia de  La Vanguardia que aniré comentant.

Martín decidió entonces investigar aplicando los criterios científicos, porque el parecido "no podía ser casualidad". Para ello, comparó la estructura lingüística y el vocabulario. Sobre la primera, el dogón y el euskera coinciden en el orden de colocación en las frases, con el sujeto al principio, el verbo al final -la gran diferencia con las latinas- y el objeto directo en el centro. También el demostrativo (este, ese) va después del nombre, cuando en latín y castellano va delante. "Me llevé una sorpresa", confiesa. Difieren en que el euskera conserva las declinaciones, que el dogón no tiene.

Això de “coinciden en el orden de colocación en las frases, con el sujeto al principio, el verbo al final”, explicat d’aquesta manera una mica estranya vol dir que l’ordre dels constituents en una frase és de SOV (subjecte, objecte, verb).  Moltíssimes llengües del món tenen aquest ordre, prop d’un 40%, entre les quals hi ha el japonès, el turc, i fins i tot el llatí classe produïa frases en aquest ordre. És estrany que un llicenciat en romàniques no se n’hagi adonat. Per tant, només per l’ordre no és una manera de determinar el parentiu entre les llengües, ni de lluny. I el tema del demostratiu tampoc diu res, hi ha moltes llengües que funcionen, també, d’aquesta manera. A més, quin és l’embolic de dir: “cuando en latín y castellano va delante”!? què té a veure aquesta afirmació? això no se serva per almón, que hauria dit mon avi.

Sobre el vocabulario, ha comparado 2.274 palabras de ambas lenguas, con un resultado de 1.633 pares de semejanza, lo que representa un 70% del total. Según el autor, la lingüística comparativa dice que a partir del 50% de semejanza se puede hablar de parentesco entre dos lenguas.

Diez ejemplos de palabras casi idénticas: bede/bide (camino en dogón y euskera, respectivamente); soro/soro (tierra agrícola); beri/bero (caliente); gara/garai (alto); bana/banandu (separar); gogoro/gogortu (aferrarse); kwiye/kuia (calabaza); pipilu/pipil (capullo); togi/toki (lugar); kose/gose (hambre). También encontró palabras en euskera compuestas por dos vocablos dogón, como "senide" (hermano), que en dogón es "sani de". Además, observó una mayoría de vocablos que eran más antiguos en dogón que en euskera.

Aquí he de dir que sí, que les semblances són prou evidents i realment fan repensar-s’hi una mica, per bé, que segur que si busquem una mica més, podrem trobar paraules que s’assemblen al català. Falta saber si els significats en dogon són exactes o se’ls fa venir bé, si les paraules que ens posa són arrels, lexemes, si hi ha afixos que segons quina paraula els hi deixa o els hi treu per fer-ho coincidir amb el basc, etc. Tothom ha sentit dir alguna vegada allò de “tinc tanta sang que a les cinc tinc son”, que dit ràpid sembla xinès, oi? I m’hi jugo un pèsol que monosíl·labs com ‘son’, ‘sang’ i ‘cinc’ volen dir alguna cosa en xinès. El que passa que el que ens podia haver sorprès acaba amb una espifiada quan diu: “Además, observó una mayoría de vocablos que eran más antiguos en dogón que en euskera.” Ah, sí? I com sap que una paraula és més antiga que l’altra entre aquestes dues llengües!?? Que li treu la pols!?

Todo ello le ha llevado a sostener que el dogón es la lengua originaria del vasco. Según su teoría, la desertización del África subsahariana llevó hace siglos a los pueblos que allí vivían a emigrar hacia la Península Ibérica y la cuenca mediterránea, y de ahí la expansión de los vocablos. Así, según este profesor, el euskera, sobre el que ha habido multitud de teorías sobre su origen, ninguna concluyente, tendría un origen africano.

De tot el que s’ha escrit fins ara a l’article deduir aquesta teoria del paràgraf de dalt, Déu n’hi do! Agafa’t fort que la cosa promet!

Jaime Martín se puso en contacto con el servicio de difusión del euskera de la Universidad del País Vasco y la editorial Auñamendi para presentarles su estudio, pero sin éxito -"me duele decir que no me contestaron"-. Ahora, su idea es contactar con Euskaltzaindia o con los filólogos interesados porque Martín defiende que ha tratado de realizar una investigación lingüística rigurosa, sin ideas prefijadas, y no tiene "ningún inconveniente" en contrastarla.

Totes les llengües del món segueixen una sèrie d’universals lingüístics. Algunes coincideixen amb alguns universals i d’altres amb d’altres i, òbviament, l’èuscar i el dogon coincideixen amb alguns d’aquests universals alhora. El català coincideix amb molts universals en llengües que no tenen ni el més remot parentiu, per bé que cal dir que si considerem que l’espècie humana va sortir tota de l’Àfrica i que quan van sortir ja parlaven, doncs també totes les llengües vénen de l’Àfrica i d’una llengua única, de la qual cercar-ne qualsevol traça és, ja, impossible.

Si escolteu l’entrevista hi ha un moment de confusió (un dels tants) entre l’entrevistadora i ell. Sembla que el Sr. Martín està comparant protobasc amb el dogon. No sé d’on treu el protobasc, ja que qualsevol reconstrucció d’una llengua és sempre hipotètica i si la feta ell, no sé com en què es basa, perquè com explica a l’entrevista, s’ha llegit quatre gramàtiques. Però a més, no queda clar, tampoc, si compara protobasc amb protodogon, que hauria de ser el més lògic.

No m’estranya que no li hagin fet cas, de fet, jo ja li he dedicat més temps del què es mereix.

La força de Babel

Un documental sobre el multilingüisme que està prou bé:

http://www.tv3.cat/videos/4476051/La-forca-de-Babel

Estudi sobre la implantació del vocabulari d'electrònica

Publico un treball que he fet i que potser pot interessar a algú. El treball ha rebut una nota de 9 sobre 10.

Estudi sobre la implantació del vocabulari d'electrònica by David Valls

El racisme contra els catalans

Enllaço una notícia interessant (malauradament):

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/240333

ara és l'hora de preguntar-se on és SOS Racisme o on són els actors aquests que surten als Goya defensant els drets dels saharauis o tots aquells que van a defensar el Tibet o Palestina, on s'amaguen?

A Perpinyà es parla i s'escriu el català

Al barri de Sant Jaume, a Perpinyà, hi viuen els gitanos. Allà s'hi parla el català, a casa i al carrer. Segons diuen ells mateixos: "allà hi ha un pam de catalans!". A més, també s'hi poden trobar grafits en català a les parets.

Vegeu-ne dos exemples:

Cliqueu a la foto de sobre per ampliar-la fins a trobar el grafit. A veure si el trobeu!

Entrevista a Joan Coromines

Entrevista que he recuperat del programa Stromboli on Josep Maria Espinàs entrevista a Joan Coromines.