la sardana

La força de la sardana:

Mort de llengües

Les mort gradual d'una llengua consta, principalment, de tres fases:

1a fase: es bilingüitza una comunitat.

Al cap d'un temps comença la interrupció generacional.

2a fase: decadència de la llengua nativa. Els parlants natius de la llengua en substitució, comencen a tenir més problemes per expressar-se en la seva llengua nativa que en la d'imposició. Els parlants dubten i es poden sentir incòmodes en la llengua nativa. La llengua nativa es contamina.

3a fase: Degut a la decadència de la llengua nativa, aquesta acabar per morir. És quan queden els darrers parlants, ja envellits.

També tenim el fenomen de la llatinització. Això passa quan la llengua es deixa de fer servir en entorns familiars, del dia a dia, col·loquials, i la llengua queda relegada als àmbits cultes i/o administratius.

Anem a analitzar tots aquests aspectes i els compararem amb la llengua catalana.

1a fase: bilingüilització -> tots els catalanoparlants, a data d'avui, segle XXI, estan bilingüitzats. Tots els catalanoparlants parlen a més, castellà, francès o italià.
A més, a la Catalunya del Nord, a l'Alguer, a Alacant, a València, Palma i d'altres llocs, ja hi hagut interrupció generacional. La llengua s'ha deixat de transmetre entre aquells que la saben. Llocs com a Alacant, per molt que costi de creure, eren ciutats plenament catalanoparlants fins als anys 30. El mateix a la Catalunya del Nord.

2a fase: decadència -> La majoria de catalanoparlants no saben escriure en català, i els que ho fan tenen seriosos problemes per escriure bé el català. Les interferències a l'àmbit escrit són constants. A l'àmbit oral passa el mateix. Tenim interferències constants del francès, del castellà i de l'italià. La llengua perd genuïnitat.

3a fase: la mort, els darrers parlants -> aquest és un fenomen que es dóna a la Catalunya del Nord i en alguns punts focalitzats del País Valencià. A l'Alguer s'hi van apropant. El català majoritàriament encara no ha entrat en aquesta fase, però hi està anant a tota velocitat. Si re no canvia, en unes tres generacions podem haver entrat en un procés irreversible de mort de la llengua catalana.

Conclusions: Malgrat aquestes llacunes, que indiquen que el català no gasta bona salut. Encara ara, el català és una llengua viva i rica. Una llengua d'ús espontani, d'ús familiar i d'ús culte. La llengua encara conserva les seves característiques pròpies en molts indrets. Això fa que amb les polítiques lingüístiques adequades -no pas amb les (in)existents- podem capgirar la situació i tornar a una situació de normalitat.

No és una qüestió de veure el got mig ple o mig buit, sinó que el got hauria de ser ple a vessar i no ho és.

Andorra

Fa quinze dies vaig ser a Andorra. Feia anys que no hi havia tornat. Tip de fer cues de gent com jo. La veritat és que he trobat el país molt canviat. Tot molt net i arreglat. Les carreteres molt ben indicades, tot molt ordenadet (ho dic en diminutiu perquè el país és petit). Sembla que el país funcioni bé. El que ja no va tan bé és la llengua. Qui més qui menys sap que l'única llengua oficial d'Andorra és el català, i així queda reflectit en la retolació als carrers i en molts d'altres aspectes. Ara, en el terreny oral, la cosa ja canvia. Entre l'hotel a on era, les botigues que vaig visitar i fins i tot a Caldea, només a una farmàcia se'm van dirigir directament en català. Als demés llocs, tothom sense excepció se'm dirigia en castellà. Al mantenir-me al català, també he de dir que el 90% de persones es van passar al català, i algunes eren andorranes d'origen, i ho dic per l'accent. Encara que d'altres se'ls notava un accent estranger, per bé que parlaven un català deliciós. Va haver-hi un 10% de persones, i aquesta és una xifra molt orientativa, que es van mantenir parlant en castellà. Una de les quals, m'estava venent un producte en una botiga. Impensable en cap país dels que en podríem dir normals.
També voldria afegir, que vaig veure molts cartells d'avisos amb força faltes d'ortografia, ni a Barcelona n'havia vistes tantes. Suposo que a més ús escrit de la llengua, més possibilitats de fer-hi faltes. Encara, que potser sembla que com més s'usa, més se n'hauria de saber, també.
Potser el català a Andorra està arribant a una situació semblant a la que va arribar el llatí. El català a Andorra és llengua d'ús oficial, llengua d'ús acadèmic, llengua de cultura, la llengua de la justícia, etc. Però l'ús social s'està perdent a marxes forçades. Arribarà un dia, que com el llatí, la gent s'adonarà que ja no té cap sentit de fer en català tot el que acabo d'esmentar, i ho faran en llengua "vulgar", o sigui en aquest cas, en castellà. Això li va passar al llatí.

Una cita

"Les grans nacions són la suma de grans homes (i jo hi afegeixo: i grans dones). Quan estiguis a punt de creure que el problema de Catalunya és que tenim mala sort, recorda-ho, això." Sostres, Salvador. Viatge de noces. A Contravent. 2009

Ikea: de lo bó lo millor

mmm... volia comentar alguna cosa sobre el cartell que vaig veure i fotografiar aquest dissabte a Ikea, però una imatge val per mil paraules (en aquest cas)

A la merda la Diada!

Sento ser tant contundent, però el títol m’ha sortit així. De fet és la sensació que he tingut enguany després d’haver vagarejat –i també participat activament- pel centre de Barcelona el dia onze de setembre.

He assistit a pràcticament tots els onzes de setembre des què en tinc memòria i haig de confessar que ja n’estic fart de tanta comèdia. Cada any és el mateix. Els polítics fent el passerell, com sempre. Uns polítics dels quals cap està preparat per assumir la presidència d'una Catalunya independent.

Alguns van a celebrar-hi la victòria sobre Catalunya per part dels Borbons, d’altres no sé sap ben bé que hi celebren i alguns dissimuladament –que som al Parlament- sembla que encara vulguin recordar que encara patim en excés les conseqüències d’aquell llunyà 1714.

D’entre el públic també tenim els que fan festa i vénen tot passejant a xafardejar (com a mínim no se’n van de pont), les paradetes per fer negoci (que d’això els catalans encara en sabem), i també tenim els convençuts, els patriotes i els més radicals. Així anem passant any rere any. N’estic tip, fins quan ha de durar tot aquest espectacle? És que la majoria de població (polítics inclosos) ja no recorden que va passar l’onze de setembre de 1714? És normal que un país no normal celebri amb tanta alegria i festivitat una derrota tan nefasta com aquesta? De fet, no es un cas de psicoanàlisi que un poble com el nostre celebri un efemèride com aquesta?

No és greu també que en ple 2009 encara haguem de fer tantes referències a uns fets tristos que van passar ara fa gairebé 300 anys? El passat no existeix i no serà que el passat no ens deixa viure el present i preparar el nostre camí? Com podem estar tants anys pensant i rememorant unes èpoques que ningú de nosaltres no ha viscut?

No vull celebrar més onzes de setembre! N’estic ben tip. Vull un poble lluitador i capaç de deixar els estigmes del passat. La independència ja no és un caprici de quatre nostàlgics, és un dret històric irrenunciable amb raons econòmiques de pes, és una necessitat per sobreviure, una necessitat per a preservar la nostra llengua i cultura, una necessitat per a subsistir com a entitat econòmica! que la pela és la pela!

N’estic fins al capdamunt que ens aixequin la camisa amb els diners, n’estic fart que m’obliguin a exercir una nacionalitat que no vull exercir. N’estic fart d’aquest apartheid lingüístic al qual estem sotmesos; a aquest procés de substitució lingüística descarat.

Econòmicament parlant i lingüísticament parlant som ciutadans de segona o de tercera.

Vull la independència i la vull ja. Vull deixar de celebrar aquest dia pseudo-festiu de l’Onze de Setembre per celebrar el dia de la independència, el dia en què ens vàrem tornar a constituir en un Estat.

Apadrina una llengua!

Vatua món! acabo d'apadrinar una llengua! La llengua kiché, una llengua d'origen maia que es parla a Guatemala. Com que em vaig estar una temporada per aquell país i en tinc molts bons records, doncs m'ha fet gràcia. Voleu apadrinar una llengua per només 20 €?

Aneu a aquest web http://www.tallers.cat/apadrina-una-llengua.html